Preguntes Freqüents per Especialitats

No, en absolut. L'exploració és indolora i es realitza amb la màxima delicadesa. Utilitzem ecografia funcional i teràpia manual suau. Mai realitzem cap maniobra sense explicar-te-la prèviament i comptar amb el teu consentiment exprés. El nostre objectiu és que et sentis en un espai segur i còmode.

Sí, clínicament no suposa cap inconvenient. Durant la menstruació podem treballar a nivell ecogràfic, diafragmàtic, postural o de mobilitat pèlvica. Tot i així, la prioritat és el teu confort: si aquell dia et sents més incòmoda, podem readaptar completament la sessió o modificar la data de la cita sense cap problema.

Sí. Es coneix com a Incontinència Urinària d'Esforç. Les guies uroginecològiques internacionals recomanen la fisioteràpia especialitzada com a primera línia de tractament. Entrenant la força, el to i el timing d'activació de la musculatura perineal, més del 85% de les dones aconsegueixen revertir o millorar significativament les fuites sense necessitat d'intervenció quirúrgica.

La incontinència d'esforç es produeix per un augment de pressió abdominal (en tossir, riure, agafar pes) quan el sòl pelvià no és prou competent per retenir. En canvi, la incontinència d'urgència (o bufeta hiperactiva) és una necessitat imperiosa i sobtada d'orinar, sovint acompanyada de fuites abans d'arribar al lavabo, vinculada a una hiperactivitat del múscul detrusor de la bufeta. Ambdues tenen tractaments de fisioteràpia específics.

No. Tot i ser molt populars, els exercicis de Kegel (contraccions repetides) estan contraindicats si tens una musculatura hipertònica (massa tensa), fet molt comú en casos de dolor pelvià o disparèunia. En aquests casos, fer Kegels pot agreujar el dolor. Sempre cal una avaluació prèvia per determinar si necessites tonificar o bé relaxar i flexibilitzar.

Un prolapse és el descens d'un òrgan pèlvic (bufeta, úter o recte) cap a les parets de la vagina. La fisioteràpia no pot fer retrocedir un prolapse avançat, però és fonamental per aturar-ne la progressió, alleujar la sensació de pesadesa i gestionar les pressions abdominals (hipopressius). Si cal cirurgia, la rehabilitació pre i postoperatòria garantirà l'èxit de l'operació.

Absolutament. El dolor en les relacions mai s'ha de normalitzar. Pot deure's a un excés de tensió (hipertonia) muscular, cicatrius postpart, endometriosi o irritació nerviosa. A través de teràpia manual miofascial, radiofreqüència i tècniques de relaxació i biofeedback, reeduquem la musculatura perquè recuperis el plaer i la qualitat de vida sexual sense dolor.

La davallada d'estrògens durant la menopausa produeix una pèrdua de col·lagen i elasticitat als teixits perineals i vaginals. Això pot desencadenar sequedat, atròfia vulvovaginal, pèrdues d'orina de nova aparició o prolapses. L'exercici terapèutic específic i la radiofreqüència cel·lular són eines excel·lents per mantenir la troficitat del teixit i prevenir aquests símptomes.

L'ecografia funcional és una eina clau que ens permet veure en temps real com es mouen els teus músculs i òrgans interns (bufeta, úter, recte) tant en repòs com davant d'esforços com tossir o empènyer. T'ajuda a entendre i visualitzar si estàs fent bé les contraccions i ens permet mesurar objectivament l'evolució del tractament.

Cada cos respon al seu ritme, però en termes generals, els pacients comencen a notar una millora clara en els símptomes entre la 3a i 4a sessió. Els tractaments conservadors de sòl pelvià acostumen a durar entre 2 i 4 mesos, combinant les sessions a la clínica amb les pautes d'exercicis personalitzades per fer a casa.

Immediatament després que el cirurgià et retiri la sonda vesical (generalment entre les 2 i 3 setmanes posteriors a la intervenció). Començar al més aviat possible és crucial per despertar la musculatura esfinteriana abans que s'atrofïi, escurçant dramàticament el temps d'incontinència severa postoperatòria.

Sí, la gran majoria d'homes recuperen la continència total. Després d'una prostatectomia radical, l'esfínter intern és extirpat juntament amb la pròstata. El repte és reeducar l'esfínter extern (el que sí controlem voluntàriament) perquè faci tota la feina. Amb constància i pautes pèlviques adequades, l'èxit és molt elevat.

És un procés metge-clínic totalment respectuós, explicat al detall i indolor. Integrem tecnologia d'avantguarda com l'ecografia funcional transabdominal (sobre la zona suprapúbica) per veure com contreus l'esfínter. També podem fer valoracions intracavitàries per treballar hipertonies, sempre sota estricte consentiment.

Pot ser un signe del Síndrome de Dolor Pelvià Crònic (sovint diagnosticat erròniament com a prostatitis crònica abacteriana) o d'un atrapament nerviós. Les activitats com el ciclisme prolongat generen isquèmia i microtraumatismes a la zona perineal. La fisioteràpia millora la vascularització i redueix la tensió miofascial que provoca el dolor.

Sí, sempre que l'origen sigui musculoesquelètic o vascular (no purament psicogen ni per causes mèdiques greus). Una musculatura isquiocavernosa i bulbocavernosa ben tonificada i ben vascularitzada és essencial per aconseguir i mantenir la rigidesa del penis. Treballem per millorar l'aportació sanguínia i la resposta muscular de l'erecció.

El nervi pudend és l'encarregat de la sensibilitat i el control motor dels genitals i el periné. Quan queda 'atrapat' o comprimit entre lligaments o músculs tensos, genera símptomes de cremor, descàrrega elèctrica o sensació d'agulla, empitjorant en estar assegut. Mitjançant tècniques de mobilització neural i relaxació tissular, podem alliberar-lo.

Sí, absolutament. Sovint derivada de cirurgies rectals (hemorroides, fístules, càncer colorectal), estrenyiment crònic o problemes neurològics. Des de la fisioteràpia coloproctològica treballem la coordinació anorectal perquè l'esfínter extern es relaxi correctament durant l'evacuació i mantingui la continència la resta del temps.

Són fonamentals. L'home no té les mateixes referències corporals internes que la dona. Amb el biofeedback (una pantalla que mostra la teva pròpia contracció muscular) i l'ecografia, aprens intel·lectualment on són els músculs exactes (com el bulbocavernós o l'esfínter uretral) per poder-los controlar sense utilitzar els abdominals compensatoris.

És la recomanació d'or. Realitzar de 2 a 4 sessions abans de l'operació (pre-habilitació) permet aprendre i registrar mentalment com és la contracció de l'esfínter urinari sa. Un cop operat, amb la inflamació i els teixits alterats, trobar aquest múscul des de zero és molt més difícil. Preparar-se accelera exponencialment la recuperació.

No has d'abandonar l'esport, però segurament l'haurem d'adaptar temporalment. Si hi ha un problema de sòl pelvià masculí greu, evitarem abdominals hiperpressius, l'halterofília pesada i la bicicleta de seient fi fins que l'esfínter adquireixi to. Ens asseurem junts per dissenyar rutines que et permetin entrenar sense posar en risc els resultats.

L'ideal és al voltant de les setmanes 28 a 32. Ens dona un marge fantàstic per preparar els teixits perineals, ensenyar la biomecànica del part i treballar l'empoderament de la mare. Tanmateix, si pateixes dolor pèlvic, ciàtica o pubàlgia, pots acudir molt abans (en el segon trimestre) per tractar el dolor osteoarticular.

L'evidència científica confirma que realitzar el massatge perineal a partir de la setmana 34 redueix significativament (més d'un 15%) el risc de patir un trauma perineal sever o necessitar episiotomia. A la consulta et mostrem la pressió, la direcció de l'estirament en forma d'U i l'oli adequat perquè tu o la teva parella el pogueu realitzar còmodament a casa.

Sí, i és absolutament recomanable! L'acompanyant pren un paper actiu fonamental. Li ensenyem maniobres per alleujar el dolor lumbar de les contraccions, com fer-te massatges de descàrrega pèlvica, com sostenir-te en les diferents postures de dilatació i, si ho desitgeu, com fer el massatge perineal.

El dolor no ha de ser vist com una part "normal" de l'embaràs a patir en silenci. A causa de la relaxina (una hormona que afluixa lligaments), hi pot haver hiperlaxitud. Realitzem teràpia manual suau, alliberament miofascial, correcció postural i estabilització pelviana perquè puguis gaudir d'un embaràs actiu i lliure de dolor.

A la consulta re-aprenem que la pelvis no és rígida, sinó un túnel dinàmic que ha de canviar de forma (obrint l'estret superior i després l'inferior) segons l'estació del nadó. Practiquem asimetries, l'ús de la fitball (pilota de Pilates), postures de quadrupèdia i com col·locar el teu cos per afavorir el descens i alleujar el dolor.

L'antic pujo dirigit en apnea (agafar aire, aguantar i empènyer bruscament cap avall) dirigeix tota la pressió destructiva contra el teu sòl pelvià, augmentant els prolapses i hemorroides. Nosaltres t'ensenyem el pujo en espiració (deixant sortir l'aire o fonant), que és fisiològic: guia el descens de forma protectora per a la teva anatomia perineal.

L'ús de l'EPI-NO només s'hauria de fer si hi ha indicació específica i amb ensenyament previ d'un fisioterapeuta per evitar lesions tissulars i sobreestiraments. Preferim enfocar-nos en l'elasticitat amb teràpia manual i mobilitat abans que l'ús indiscriminat de balons d'expansió vulvar, garantint la seguretat dels teus teixits.

Moltíssim. Fins i tot sense un pas vaginal, el teu sòl pelvià ha suportat 9 mesos de pes gestacional. T'ajudarem a preparar l'organisme per a una ràpida recuperació de la cirurgia (tractament de cicatrius abdominals) i a mantenir el to muscular de la faixa (core), reduint riscos de diàstasis profundes i dolor lumbar.

És essencial. La pelvis s'ha de transformar: en la fase de dilatació s'ha d'obrir per dalt (l'estret superior), i a l'hora de parir, s'ha d'obrir per baix (l'estret inferior) allunyant el sacre. Una dona inmobilitzada té molta més dificultat. Conèixer i practicar aquests moviments (nutació i contranutació) pot escurçar radicalment les hores de part.

Sí, l'exercici de baix impacte, dirigit per sanitaris, aporta enormes beneficis oxigenant la sang, estabilitzant els nivells de glucosa i mantenint la força general per afrontar l'esforç físic brutal del part. Ho farem sempre amb una progressió segura, respectant el teu fons físic i sense posar en risc l'evolució de l'embaràs.

Aconsellem realitzar la valoració completa passada la quarantena, al voltant de la 6a setmana per a parts vaginals, i la 8a setmana per a cesàries. En aquesta revisió fem una fotografia global de com han quedat els teixits, la línia alba (diàstasi) i la posició dels òrgans interns.

Definitivament. Durant l'embaràs el teu pes i pressió augmenten dràsticament afectant el sòl pelvià, independentment de la via de part. A més, a la valoració ens enfocarem de manera profunda a treballar manualment la cicatriu abdominal per evitar adherències dures que poden comportar limitacions i dolors posturals en el futur.

La diàstasi és una separació excessiva entre els costats de l'abdomen per distensió de la línia alba. Si notes un bony inflat cap enfora quan t'incorpores del llit (fent esforç), és un senyal d'alerta. Nosaltres ho mesurem de manera mil·limètrica amb ecografia i mitjançant test de competència amb esforç.

La gran majoria (especialment diàstasis inferiors a 3-4 cm) es poden recuperar espectacularment millorant la transferència de càrregues amb fisioteràpia (radiofreqüència per generar col·lagen, treball del core profund i control respiratori). Només un petit percentatge de trencaments greus de la fàscia requereixen cirurgia (abdominoplàstia), però la fisioteràpia prèvia segueix sent vital per a l'èxit quirúrgic.

Les cicatrius s'han de tractar just després que hagin cicatritzat superficialment i estiguin tancades, generalment a les 4 setmanes. Treballem les cicatrius superficials i profundes per donar-los elasticitat, esvair la rigidesa i evitar l'atrapament de nervis que causen sensacions de pinçada dolorosa als canvis de temps.

Al postpart primerenc, els abdominals tradicionals (els 'crunch' d'aixecar l'esquena) són absolutament perjudicials, ja que envien una onada hiperpressiva sobre el sòl pelvià debilitat. Són molt preferibles els exercicis abdominals profunds, l'activació del transvers, i els hipopressius, sempre que siguin pautats i personalitzats per nosaltres.

Tornar massa d'hora a córrer és l'origen de molts prolapses d'òrgans (bufeta/úter caigut). Has de tenir paciència fins que els teixits connectius es regenerin i hi hagi bona resposta de força, generalment mai abans del 5è o 6è mes, un cop hàgim comprovat a la clínica que ets competent i funcional a l'impacte.

És una senyal d'avís de la presència d'un possible descens d'òrgans (prolapse) per debilitat dels lligaments pèlvics arran del pes o un part prolongat. Tot i ser comú, no és un símptoma sa i cal consultar a fisioteràpia per diagnosticar el grau i aturar el procés el més aviat possible amb el tractament adequat.

Per descomptat! Entenem perfectament les limitacions logístiques de les primeres setmanes de maternitat. El teu nadó és sempre benvingut i intentarem oferir l'entorn més amigable possible, adaptant les sessions a les vostres necessitats de lactància o atenció d'aquell moment.

Mai és massa tard. La musculatura esquelètica es pot entrenar tota la vida. Així que, si segueixes tenint dolors en relacions, fuites o pesadesa perineal al cap de 2, 5 o 10 anys, la fisioteràpia de sòl pelvià segueix sent enormement eficient i podrà oferir grans millores en la teva qualitat de vida.